historia


HISTORIA SITUACIÓ ZONES FAUNA I VEGETACIO FOTOGRAFIES ENQUESTA BIBLIOGRAFIA	El Laberint d'Horta El Parc el Laberint d’Horta acull el jardí més antic de tots els que es conserven a Barcelona, i constitueix un magnífic exponent dels jardins neoclàssics del segle XVIII. Fins a finals del segle XX, la finca va pertànyer a Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià i d’Alfarràs. La família en va mantenir la propietat gairebé fins als anys 70, quan va passar a mans de l’Ajuntament, que la va obrir al públic. L’any 1993, la Unió Europea va concedir una dotació econòmica que va permetre fer-ne una restauració global i en profunditat. Des d’aquell moment, la concepció d’aquest espai va passar a ser de jardí museu. A la finca es conserva, adossada a la casa d’estil neoclàssic. El jardí està disposat en tres nivells o terrasses esglaonades, amb un graciós toc de fisonomia italiana. A la terrassa superior hi ha un safareig que recull l’aigua per al reg del jardí; un desnivell natural de terreny dóna pas al Jardí romàntic, a la intermèdia, templets amb cúpules sostingudes per columnes toscanes, i a la inferior, el laberint vegetal, format per xiprers retallats, que dóna nom al parc. També s’han de destacar les zones de repòs, amb elements decoratius de gran bellesa. Tot el jardí està ple de grans i petits detalls: escultures, gerros de terracota, pèrgola i jocs d’aigua.

HISTORIA

SITUACIÓ
ZONES

FAUNA I VEGETACIO

FOTOGRAFIES

ENQUESTA

BIBLIOGRAFIA

El Laberint d'Horta

El Parc el Laberint d’Horta acull el jardí més antic de tots els que es conserven a Barcelona, i constitueix un magnífic exponent dels jardins neoclàssics del segle XVIII. Fins a finals del segle XX, la finca va pertànyer a Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià i d’Alfarràs. La família en va mantenir la propietat gairebé fins als anys 70, quan va passar a mans de l’Ajuntament, que la va obrir al públic. L’any 1993, la Unió Europea va concedir una dotació econòmica que va permetre fer-ne una restauració global i en profunditat. Des d’aquell moment, la concepció d’aquest espai va passar a ser de jardí museu. A la finca es conserva, adossada a la casa d’estil neoclàssic.
El jardí està disposat en tres nivells o terrasses esglaonades, amb un graciós toc de fisonomia italiana. A la terrassa superior hi ha un safareig que recull l’aigua per al reg del jardí; un desnivell natural de terreny dóna pas al Jardí romàntic, a la intermèdia, templets amb cúpules sostingudes per columnes toscanes, i a la inferior, el laberint vegetal, format per xiprers retallats, que dóna nom al parc. També s’han de destacar les zones de repòs, amb elements decoratius de gran bellesa. Tot el jardí està ple de grans i petits detalls: escultures, gerros de terracota, pèrgola i jocs d’aigua.